Roca foradada del Collet dels Pastors, a prop del camí de Seguers
Per visitar
Aquest
tipus de forats excavats per l’home a la roca han estat identificats en
ocasions com coves sepulcrals, en d’altres com eremitoris altmedievals o com
simples fornícules utilitzades d’oratoris i fins i tot com forns de pa. A la
part nord de la comarca de l’Anoia hi ha un gran nombre d’aquest tipus de
forats, identificats per la major part de treballs d’investigació com
eremitoris altmedievals. Aquesta proposta contrasta amb el fet de trobar-nos en
un territori que, malgrat ser petit en dimensions, presenta un gran nombre
d’aquest tipus de construccions, fet clarament contradictori amb la vida
eremítica que requeria recloure’s lluny del tracte amb els homes; per altra
banda, una densitat tant alta d’eremitoris hauria d’haver estat l’embrió d’un
gran centre medieval de culte cristià, que tampoc no trobem en aquesta zona.
Una altra hipòtesi de treball considera que originàriament la majoria són coves
prehistòriques destinades a enterraments, i que posteriorment foren
reutilitzades fins i tot com llocs d’hàbitat, amb la mateixa funció que les barraques
de vinya o de pastor existents encara a les nostres contrades. Alguns d’aquests
forats, amb la boca de forma subrectangular o gairebé circular, conserven
restes de fum a les parets, ràfecs i canals per desviar l’aigua, solcs i
curvatures per encaixar una llosa-fusta com a porta i encaixos per situar una
barra de fusta per refermar el tancament.
Aquest forat en concret, està situat a peu de la carrerada que
comunicava
Com arribar-hi:
Curiositats:
El
gran nombre de forats excavats a la roca que es coneixen en aquesta zona tenen
elements en comú, com són la seva situació a peu d’una antiga via de
transhumància, la seva ubicació, dominant grans zones de pastures, i la
toponímia ramadera dels llocs on estan situats. Aquest conjunt d’elements, als
quals cal afegir la gran densitat d’aquest tipus de forats en aquesta zona,
corroboren com a mínim la seva utilització com a cabanes de pastor, en un
indret que disposava de prats i planes, possiblement emprat des d’antic com a
zona de descans, a mig camí de les rutes transhumants entre els Pirineus i les
zones càlides del sud.
Accés:
Molt
fàcil
Visita:
Exterior
i lliure







